Back to Home

Xavi Jiménez, club de lectura de novel·la negra d’Esplugues

M’ho he passat molt bé! Manté la tensió I el ritme de de principi a fi. L’autor te aquella, no freqüent, qualitat d’aconseguir un clima, una atmosfera que ens asfixia i al mateix temps ens va donant sortides contínuament. És com una muntanya russa, una esplèndida novel·la. He trobat un conjunts de personatges infeliços, deshumanitzats, antipàtics, complexes social i psicològicament i, per tant, molt interessants per al lector. El veritable protagonista d’aquesta novel·la és l’ambient d’amenaça i angoixa. En tota situació extrema podem ser herois i/o miserables. L’autor tria la miserabilitat.

La descripció dels fets et porta, sens dubte, a una lectura molt cinematogràfica. En aquest sentit l’acció a les oficines de l’empresa és extremadament inquietant i et permet captar perfectament l’ambient amenaçant, especialment del personal administratiu, descrit magistralment. Potser, al mateix temps, és en aquestes escenes que acabo d’esmentar, on trobo l’única crítica a la novel·la, un cert abús, per repetició, d’aquest aspecte.

Finalment, tancar una novel·la no és fàcil. Trobem més sovint del que voldríem autors reconeguts que sembla que se’ls acabin les pàgines. El Jordi Macarulla, tot i ser un autor novell, fa madurar la novel·la i aconsegueix fer un final de traca i mocador.